Martí Ruiz (ATM) & Jug Cerovic (Inat)
Cada any es fan més de mil milions de viatges en transport públic a l'àrea de Barcelona, un 60,5% dels quals són amb transports ferroviaris. l'ATM de Barcelona vetlla per oferir una xarxa de transport connectada, segura i accessible, i un dels elements més representatius d'aquesta n'és el seu plànol de transport.
El primer plànol ferroviari integrat de l'àrea de Barcelona, dissenyat a principis de 2003 per Josep Maria Trias (Estudi Quod), va consolidar la primera imatge global de la xarxa de transport públic. Una xarxa intermodal a punt per ser recorreguda amb un sol títol de transport.
Amb el pas dels anys l'oferta de transport públic ha anat creixent i línies i parades s'han estès arreu del territori. Per consegüent, el plànol ha anat assumint canvis fins que l'excés d'informació l'ha deixat obsolet.
La unió dels trams sud i nord de les línies L9 i L10, la projecció del perllongament de les línies L1,L3 i L8 o la unió del tramvia per la diagonal han estat els detonants de la necessitat d'un redisseny.
El nou plànol s'ha dissenyat basant-se en la simplicitat, la usabilitat i l'accessibilitat, i aquests n'han estat els canvis que ho han fet possible:
La simplicitat dels traços
A fi d'afavorir-ne la comprensió, s'ha reduït el grau d'informació en el traçat d'algunes línies allunyant-lo una mica de la cartografia real. Això ha repercutit en una millor convivència entre línies i, per tant, en una millora cognitiva en la lectura.
La jerarquia de línies:
La distinció entre operadors a la zona 1 pot resultar confusa. Ja sigui per l'estreta convivència de tots quatre serveis ferroviaris en un espai reduït o per la semblança entre alguns colors de línia, la interpretació del plànol pot suposar un problema.
És per això que s'ha assignat un traç identificatiu de cada servei per aquesta zona.
El servei de metro queda representat amb un traç sòlid.
El tramvia utilitza un traç doble que el fa únic i identificable a simple vista.
En el cas del servei de rodalia (Renfe i FGC), els seus traços perden protagonisme quan són a la zona 1, però, tanmateix, ens permeten identificar-los amb facilitat. Un cop surten de la primera zona, augmenten de gruix guanyant notorietat.
Per consegüent, els identificadors de parades prenen estils propis segons cada servei.
Paral·lelament, s'ha treballat en un redisseny de la iconografia base del plànol introduint una nova icona per a la identificació dels enllaços a peu a través de la via urbana entre estacions allunyades.
Una interpretació més fidel del traçat de les línies:
Amb els plans de futur de la xarxa, calia una representació més fidel a la cartografia dels traços. D'aquesta manera, traçats com els del tramvia per la diagonal o el perllongament de l'L8 dels FGC encaixaria a la perfecció al diagrama.
En casos com el de la unió dels tramvies per la diagonal, la sovint massa esquemàtica interpretació de la cartografia del territori, n'han fet impossible la correcta convivència amb altres serveis com ara els de metro. Per a resoldre-ho s'ha situat la diagonal a 30°, l'únic traç del plànol que no està a 0º, 90º o 45º.
Un model Híbrid
Els elements cartogràfics que es representen al plànol són el mar i els rius. Aquests són una bona eina orientativa per als usuaris i calia representar-los fidels a la cartografia del territori però sense perdre'n l'estructura esquemàtica.
La importància de l'origen i la destinació:
Tant l'origen com la destinació d'una línia són elements claus a l'hora de moure's a través d'ella. Per aquest motiu el nou plànol n'emmarca el nom i els serveis o línies d'enllaç de manera notòria i intuïtiva.
Dissenyar amb retícula
A fi d'aconseguir un millor equilibri de línies, més llegibilitat i una lectura més simple, s'ha treballat el plànol amb una retícula de 3x3. L'eix vertical central del plànol recau a l'estació de la línia L3 Passeig de Gràcia'.
La suma d’aquests canvis componen el nou plànol de la xarxa integrada de l’ATM. Un plànol més accessible, llegible i capaç d'absorbir la nova realitat de la xarxa de transport.
Comentários